
UN ESPAI on sempre trobareu el fang preparat
per tocar-lo, agafar-lo, apretar-lo.
Mentre les vostres mans cobren vida
i es preparen per crear coses molt especials…
Marró neix de la necessitat de crear un espai on aturar-se a jugar i sentir, a donar i rebre, i on gaudir de la experiència de fer una peça amb les nostres mans
Creiem en les persones i en els processos del treball amb fang (CLAYWORK) i volem afavorir aquest diàleg
“quan creem amb les nostres mans millorem les nostres possibilitats de supervivència”
D.Henley
manifest

JOC
Volem que recuperis la passió per jugar, perque passant una bona estona creant és com s’aconsegueix el veritable coneixement
“l’individu descobreix la seva persona només quan es mostra creador i aquesta comunicació és possible únicament amb el joc”
D.W.Winnicott
PRESENT
Ens agrada estar en el present, sentint i adaptant-nos als temps que ens demana el propi material
Perque no traballem el fang, sinó que treballem amb el fang
PROCESSOS
Per nosaltres el procés és el camí, és on està la virtud de deixar-nos sorprendre
Una metodología basada en el treball personalitzat i no dirigit, guiant i acompanyant a les persones
“el moment important és aquell en el qual el nen se sorprèn a sí mateix”
D.W.Winnicott
ESPAI
Un entorn de calidesa, harmonía i contenció
Treballem en grups reduïts, perque ens agrada treballar amb les persones i per les persones
COMPROMÍS
Cuidem de tu, perquè marró sóm totes i tots els que hi volgueu formar part
Cuidem les teves peces i processos com si fóssin les nostres
DIVERSITAT
Posem al teu abast un gran ventall de possibilitats. Pots treballar la baixa i la alta temperatura, i una àmplia gama de pastes i colors
Perquè trobis allò que millor s’adapta a les teves necessitats i projectes
qui sóm

CERÀMICA ARTÍSTICA a la Massana i Màster en PSICOTERÀPIA PER L’ART I L’EDUCACIÓ PSICOSOCIAL a Universitat Pompeu fabra. Sòcia titular de la Ate (Associació Espanyola d’artteràpia).
Em dic Anna i sóc la cara de Marró Espai de fang
Vaig estudiar ceràmica per més tard abandonar-la, amb cert rebuig.
Va ser molt més tard que em vaig reconciliar amb el fang. La meva passió no es trobava en el fet de realitzar peces boniques per vendre, a mi el que m’agradava era descobrir-me amb ell en cada peça que feia, en cada carícia.
Al estudiar el màster d’artteràpia tot va començar a agafar un altre sentit.
Ara, puc dir que el fang ha estat part important del meu camí d’aprenentatge. He après amb els anys a entendre-m amb ell…i aquest és el resultat: marró. Un projecte totalment personal i de gestació molt lenta.